Hola sóc en Matías i he vingut de Xile.
Avui us explicaré un conte que passa en un parc.
Hi havia una vegada en una ciutat com la de Barcelona, l'alcalde va decidir costruir tretze parcs amb pilotes, gespa, arbres amb fulles , monopatins i fonts amb aigua.
En aquests parcs hi podien anar nens i nenes, àvis i àvies i famílies que s'ho passaven molt bé.
També van construir un sorral per a jugar els nens, un pipi-can pels gossos, uns lavabos i papereres per tal que tot estigués molt net.
La nostra escola està a dins d'un d'aquests parcs. El Parc Güell i està rodejat de bosc i plantes.
Matias Meza
3r. de primària
CEIP Baldiri Reixac
dijous, 26 de novembre del 2009
Parlem sobre els Parcs amb en Dimitri Sobin de 3r.
Hola em dic Dimitri Sobin i jo vaig venir d' Ucraïna. Avui us parlaré dels parcs de Barcelona.
A Barcelona hi ha molts parcs.
En un parc de la nostra ciutat hi havia una família que passejaven i no es van adonar que hi havia un quiosc amb diaris i revistes i van veure uns coloms i els hi van donar menjar.
Als parcs hi han avis i avies que van al costat de l'herba i el jardiner els pot mullar si no vigilen!!
Els nens i les nenes juguen amb la sorra al sorral i també hi ha un gos i un gat que es barallen. Els nens i nenes poden patinar amb uns patins de rodes i la gent pot seure als bancs. Es pot anar al tobogan , al gronxador , al balancí i també es pot jugar amb un cotxe, la pilota o un monopatí.
Quan es fa de nit tothom ha de marxar a casa i el jardiner tanca la porta del parc.
Aquest conte contat se'n va per un forat.
Dimitri Sobin
3r. de primària
CEIP Baldiri Reixac
A Barcelona hi ha molts parcs.
En un parc de la nostra ciutat hi havia una família que passejaven i no es van adonar que hi havia un quiosc amb diaris i revistes i van veure uns coloms i els hi van donar menjar.
Als parcs hi han avis i avies que van al costat de l'herba i el jardiner els pot mullar si no vigilen!!
Els nens i les nenes juguen amb la sorra al sorral i també hi ha un gos i un gat que es barallen. Els nens i nenes poden patinar amb uns patins de rodes i la gent pot seure als bancs. Es pot anar al tobogan , al gronxador , al balancí i també es pot jugar amb un cotxe, la pilota o un monopatí.
Quan es fa de nit tothom ha de marxar a casa i el jardiner tanca la porta del parc.
Aquest conte contat se'n va per un forat.
Dimitri Sobin
3r. de primària
CEIP Baldiri Reixac
dimarts, 24 de novembre del 2009
dilluns, 23 de novembre del 2009
La festa de santa Cecília
Dimarts 24 de novembre celebrarem la diada de santa Cecília, Partrona de la música.
Durant tot el matí farem una audició musical on alumnes i musics participaran de manera activa i cantaran i tocaran diverces peces i cançons.
Alguns dels nostres alumnes estan aprenent a tocar diversos instruments i també ens ensenyaran com sonen.
Parlem de les botiques amb en Matias Meza de 3r.
Les botigues poden ser:
la fruteria i la verduleria on hi podem comprar: la poma, la pera, el meló, la cirera, el plàtan, la maduixa, el préssec,la ceba ,un enciam, la pastanaga, un all, la patata, el pebrot i el tomàquet.
la peixateria on hi podem comprar: la sadina i el lluç ,la tonyina ,el calamar,el rap ,la gamba.
la carnisseria on hi podem comprar: el pollastre,el conill,la costella de xai,el bistec,la botifarra,l'hamburguesa.
la fleca o el forn de pa on hi comprem:la barra de pa ,el pa rodó, el pastís,el croissant, la galeta, la coca.
la farmàcia on hi comprem: la tireta, una aspirina, les pastilles, el xarop, la pomada, el cotó fluix, el termòmetre.
la botiga d' esports on hi podem comprar: una pilota, un xandall, sabatilles esportives, una raqueta, una tenda d'acampar,uns esquis.
Matias Meza Rico
3r.de primària
CEIP Baldiri Reixac
Chopin
Frédéric-François Chopin (Żelazowa Wola, Polònia, 1 de març de 1810 – París, 17 d'octubre de 1849) és generalment considerat com el més gran dels compositors polonesos i entre els més grans compositors de piano. Va compondre quasi exclusivament per a piano. Originalment, el seu nom era Fryderyk Franciszek Chopin, i només va adoptar la forma francesa: Frédéric-François quan va deixar Polònia i va anar a París a l'edat de 20 anys, d'on no va tornar mai. El seu llinatge és algunes vegades escrit Szopen en els texts polonesos.
L'obra de Chopin representa el Romanticisme en el seu estat més pur. Se l'anomenava el Poeta del piano.
Any Darwin
Fa 200 anys del naixement de Darwin, el pare de la teoria de la evolució.
Darwin, Charles Robert (1809-82) HIST.
Cèlebre naturalista anglès, autor de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural. Va néixer el 12 de febrer de 1809 en Shrewsbury, fill d'un metge i nét d'un famosos naturalista (Erasmus Darwin). Influenciat pel seu pare va emprendre estudis de medicina a Edimburg, que va abandonar aviat, i estudis de teologia a la universitat de Cambridge, on va aprofundir el seu interès per les ciències naturals. En la seva estada a Edimburg va ser crucial la seva amistat amb el professor de botànica J.T. Henslow, amb qui va travar una certa amistat malgrat la diferència d'edat i d'estatus acadèmic. La lectura de les obres de Alexander von Humboldt i de Herschel van aprofundir el seu interès per les seves afeccions naturalistes. Henslow li va proporcionar l'oportunitat d'embarcar-se en el Beagle, capitanejat per Fitz-Roy, com a naturalista oficial, en un viatge d'exploració científica per l'hemisferi sud (Cabo Verd, illes d'Amèrica del sud, illes Galàpagos, Brasil i Austràlia). Aquest viatge va resultar definitiu per a Darwin, ja que l'enorme quantitat i varietat d'observacions i de material biològic classificat durant aquesta travessia i, en especial, les observacions realitzades a les illes Galàpagos, van constituir el material a partir del qual Darwin va concebre la teoria de l'evolució de les espècies per mitjà de la selecció natural. Durant la travessia del Beagle, Darwin va escriure un minuciós diari naturalista que va ser publicat i que li va donar a conèixer en el món científic. No obstant això, encara que algunes de les idees bàsiques de la seva teoria evolutiva ja les va començar a concebre durant l'esmentada travessia, no seria fins a vint-i-tres anys més tard que Darwin publicaria de manera acabada la seva famosa teoria. Després del viatge, que va durar del 27 de desembre de 1831 al 2 d'octubre de 1836, es va establir a Londres, on va travar amistat amb científics de gran vàlua com l'eminent geòleg Charles Lyell, o els naturalistes Joseph Hooker i T.H. Huxley.
La teoria de l'evolució de Darwin
Un dels llibres que el jove Charles Darwin havia escollit per acompanyar-lo en el seu viatge era Principis de Geologia, l'autor del qual era el seu amic Charles Lyell (1797-1875). Lyell explicava els canvis del passat en la superfície de la terra per l'acció gradual de les mateixes causes observables que en el present actuen, és a dir, defensava que el funcionament geològic no havia canviat i que anava amb extrema lentitud. Darwin assumí aquest plantejament de Lyell: els canvis biològics en el passat s'expliquen per les mateixes causes que actuen en el present. Un altre llibre influí en el jove pensament de Darwin, l'Assaig sobre el principi de població de Thomas Malthus (1776-1834), en el qual parla de la inevitable lluita per la vida i de l'avantatge que en aquesta tenen els individus més ben dotats; d'aquí emergeix la cèlebre idea de la selecció natural.
La teoria evolutiva o darwinisme es concreta en els següents punts o postulats:
Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.
El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats.
Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.
La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema.
La primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions espontànies en els individus.
La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida: els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.
treballem el surrealisme i l'abstracte
El surrealisme:
El surrealisme (del francès surréalisme) és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir, i al voltant del Manifest surrealista d'André Breton, el seu guia espiritual.
Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de trascendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe.
L' abstracte
És el resultat del procés mental o lògic de l’abstracció, que és el procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament. (Per exemple, la geometria fa abstracció dels colors i tota altra propietat diferent de l’extensió, i per això les figures geomètriques són "abstractes").
Allò abstracte és, doncs, allò general que només té existència pròpia en la ment i que no manté una relació d’identitat amb allò sensorialment intuït d’on procedeix. S’oposa al concret, que es refereix a un objecte que es descriu tal com és captat en la intuïció sensible. En general, doncs, abstracte és diu de tota noció que es considera separadament de les representacions en les quals és donada. Les ciències abstractes són les que empren les abstraccions més elevades (metafísica, lògica, matemàtiques).
comentem un quadre abstracte
Aquest quadre es surrealista. Veig un dau, un ratolí.
També hi veig un gat, una taula, una mà, unes escales, due muntanyes, una finestra, una bombeta, un ull, un peix, una mosca, un got i una pilota.
Un pal, dues orelles ,un ou ,una cua ,un tronc, una pega petita ,un estel, una lampada, un triangle una salsitxa, un pal en punta, hi ha dos llops en forma d' ou i un quadrilater .
Estefano Padilla Ruiz
curs de 4t de primària
CEIP Baldiri Reixac
23 de novembre de 2009
També hi veig un gat, una taula, una mà, unes escales, due muntanyes, una finestra, una bombeta, un ull, un peix, una mosca, un got i una pilota.
Un pal, dues orelles ,un ou ,una cua ,un tronc, una pega petita ,un estel, una lampada, un triangle una salsitxa, un pal en punta, hi ha dos llops en forma d' ou i un quadrilater .
Estefano Padilla Ruiz
curs de 4t de primària
CEIP Baldiri Reixac
23 de novembre de 2009
comentem un quadre abstracte
Aquest quadre és surrealista.
Hi veig un dau, una escala ,hi ha una finestra .
Hi ha un quadre amb dues muntanyes i una estrella. Un ratolí ,molts cercles,un got amb aigua i una palleta.
Un ull ,una lampada amb forma de guitarra .
Un gat , un peix , una mosca , un globus amb forma de orella .Un triangle , un tronc, una mà amb forma de serp, un pal en punta. Una escates ,un banc petit,una pilota en forma de cercle .
Daniela Llaguno Villafuerte
curs de 4t de primària
CEIP Baldiri Reixac
23 de novembre de 2009
Hi veig un dau, una escala ,hi ha una finestra .
Hi ha un quadre amb dues muntanyes i una estrella. Un ratolí ,molts cercles,un got amb aigua i una palleta.
Un ull ,una lampada amb forma de guitarra .
Un gat , un peix , una mosca , un globus amb forma de orella .Un triangle , un tronc, una mà amb forma de serp, un pal en punta. Una escates ,un banc petit,una pilota en forma de cercle .
Daniela Llaguno Villafuerte
curs de 4t de primària
CEIP Baldiri Reixac
23 de novembre de 2009
diumenge, 22 de novembre del 2009
L'estel i la lluna. Conte personalitzat.
Crea el teu propi conte a partir d'una imatge.Penja-la com a un comentari.
Hi havia una vegada.........
Hi havia una vegada.........
Escric coses sobre mi i sobre la la meva vida.
Em dic Fatima.
Tinc set anys.
Faig segon de primària.
Soc de Paraguay i he vingut aquí a Catalunya perquè el meu pare aquí treballa bé.
El meu esport preferit es el bolei i el hambol.
Aqui ja tinc moltes amigues i ja parlo el Català.
No sóc alta ni baixa. Tinc els cabells llargs, negres i llisos.
El meu color preferit es el rosa i el fucsia.
Tinc una germana.
M'agraden les fruites següents: el raïm,la síndria, la pinya i la mandarina.
Avui he portat un xandall ,uns mitjons blancs i uns sabatilles esportives blanques i blaves i una samarreta blanca.
M'agrada viure a Barcelona però a vegades enyoro el meu país.
MªFatima Delgado Mallorquín
CEIP Baldiri Reixac
4 de Desembre
La Romina és de l'Uruguay
Em dic Romina Valentina Cabana.
Tinc 9 anys i faig quart de primària.
Sóc de l' Uruguay però ara visc a Barcelona. Vaig venir fa 3 anys perquè la meva mare no treballava.
Sóc força alta. Tinc els ulls de color blau. Tinc els cabells llargs, llisos i de color castany.
Tinc una germana que fa primer i es diu Iara.
M'agrada saltar a corda. El meu color preferit es el vermell i el blau.
De menjar m' agrada el plàtan,la maduixa,el meló i raïm.
Avui m'he vestit amb uns pantalons de color verd, una samarreta de color taronja i unes sabatilles esportives.
2009. L' any de l' astronomia.
Projecte: ELS ASTRES
CI
CONTINGUTS
CONCEPTES
• El dia i la nit.
• Feines que es fan de dia i feines que es fan de nit.
• Els moviments de la Terra.
• Les estacions de l’any.
• Les peces de vestir.
• La Lluna. Les fases de la Lluna.
• La simbologia dels estels.
• Els instruments d’observació: el telescopi.
• Els astronautes.
• Els astres.
• El dia i la nit.
• Les temperatures i el termòmetre.
• La mesura del temps: el rellotge. Tipus de rellotges.
• El moviment de la Terra.
• Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.
• La gravetat.
• Els imants.
• La Lluna i les seves fases.
• Les marees.
• Els planetes del Sistema Solar: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.
• Els eclipsis solars.
• Els estels i les constel·lacions.
• Els vestits dels astronautes.
• La descoberta de l’espai: una ciutat espacial
PROCEDIMENTS
• Cerca d’informació.
• Formulació de preguntes: l’enquesta.
• Observació d’imatges i associació de determinats oficis amb la part del dia en què es realitzen.
• Representació dels moviments Terra-Sol.
• Reconeixement d’algunes de les principals característiques de cadascuna de les estacions de l’any.
• Associació entre peces de vestir i l’ús que se’n fa en funció dels canvis climàtics.
• Representació gràfica d’un element que s’està observant i sense observar-lo: les fases de la Lluna.
• Relació de noms amb imatges.
• Observació directa del cel, de dia i de nit. Verbalització de les semblances i les diferències.
• Observació de les diferents formes de representació dels estels i dels significats que s’hi associen.
• Elaboració d’un telescopi de paper.
• Associació entre vehicles i les persones que els fan servir.
• Reconèixer la indumentària corresponent a cada ofici.
• Identificació de figures amagades.
• Elaboració i utilització d’unes ulleres de sol de paper.
• Representació gràfica del cel.
Identificació d’elements que són al cel i diferenciació dels que són astres dels que no ho són.
• Reconeixement dels elements que corresponen a la nit i dels que corresponen al dia, com també dels que poden correspondre tant al dia com a la nit.
• Observació de temperatures i ús del termómetre.
• Recollida de dades sistemàtica i interpretació de dades.
• Observació de diferents tipus de rellotges.
• Construcció d’un rellotge de sol i interpretació del seu funcionament.
• Anticipació de resultats.
• Representació del moviment de la Terra fent servir models.
• Cerca de material visual i gràfic que il·lustri el dia i la nit.
• Identificació de les quatre estacions de l’any.
• Experimentació de la gravetat fent caure objectes diferents. Fixar-se en la importància de la superficie dels objectes.
• Reconeixement de la força d’atracció dels imants mitjançant l’experimentació.
• Diferenciació del comportament dels objectes en diferents espais a causa de la influència de la força de la gravetat, a partir del treball amb il·lustracions.
• Reconeixement sobre el paper de la modificació bàsica (esquemàtica) que pateix la forma circular de la Lluna per a arribar a tenir l’aspecte que mostren les diferents fases.
• Observació i diferenciació de dues imatges d’un mateix paisatge, amb marea alta i marea baixa.
• Memorització del nom dels nou planetes i de la seva posició relativa respecte al Sol, a partir de la relació amb diverses formes geomètriques sobre el paper.
• Representació d’un eclipsi solar, a partir de models.
• Confecció col·lectiva d’un mural que representa el cel de nit.
• Reconeixement d’algunes constel·lacions i invenció de formes pròpies.
• Relació del nom d’algunes constel·lacions amb la forma que tenen.
• Observació de la utilització dels estels com a símbol.
• Relació dels astronautes amb la seva vestimenta, a partir d’un retallable.
• Reconeixement del model d’una ciutat espacial fent un puzle.
ACTITUDS
• Mostrar interès per conèixer allò que passa en el nostre entorn.
• Mostrar interès per les activitats del projecte
• Participar en les activitats de grup.
Mostrar interès per conèixer allò que passa en el nostre entorn.
• Mostrar interès per les activitats del projecte.
• Participar en les activitats de grup.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
• Reconèixer allò que saben els alumnes sobre les diferències que s’observen al cel de dia i de nit.
• Esbrinar quines feines es fan de dia i quines de nit.
• Representació, juntament amb els companys, dels moviments Terra-Sol.
• Observar el perquè del dia i la nit a través del joc i l’experimentació.
• Reconèixer les estacions de l’any i els canvis climàtics condicionats pel moviment de la Terra al voltant del Sol.
• Relacionar diferents peces de roba amb les èpoques de l’any en què es fan servir.
• Conèixer la Lluna i les seves fases.
• Conèixer el nom de les fases de la Lluna i saber per què es produeixen.
• Observar l’entorn i reconèixer estels en diferents contextos.
• Construir un telescopi de paper.
• Reconèixer instruments que ens ajuden a observar.
• Reconèixer els vehicles que fan servir diferents persones per mitjà de l’associació amb la seva indumentària.
• Identificar determinats personatges "amagats" en una imatge on hi ha altres elements similars.
• Construir unes ulleres de sol de paper.
• Comparar la visió d’un mateix entorn observat amb ulleres de sol i sense.
• Reconèixer allò que han après sobre el Sol, la Lluna, els estels, el dia i la nit.
• Verbalitzar allò que saben i com ho han après.
• Representar gràficament el cel, de dia i de nit.
Reconèixer elements que siguin astres entre els diferents elements que es veuen al cel.
• Identificar els elements que corresponen a la nit i els que corresponen al dia, i també els que poden correspondre tant al dia com a la nit.
• Observar la temperatura en el termòmetre.
• Fer una recollida de dades sistemàtica.
• Comparar les diferències de temperatures observades al llarg dels dies i segons la situació del termòmetre.
• Construir un rellotge de sol.
• Observar diferents tipus de rellotges i reconèixer les seves diferències i la seva funció.
• Representació del moviment de la Terra, fent servir models.
• Reconèixer les quatre estacions en imatges.
• Reconèixer els noms de les quatre estacions i escriure’ls.
• Experimentar la gravetat com una de les característiques de la Terra.
• Reconèixer la força d’atracció dels cossos en la força magnètica dels imants.
• Comparar aquesta atracció amb l’atracció de la gravetat.
• Imaginar com restarien els objectes dins un espai sense gravetat.
Reconèixer les fases de la Lluna i les diferències en la posició de la part il·luminada i la fosca quan és Lluna minvant i Lluna creixent (com una C, com una D).
• Observar en dues fotografies d’un mateix paisatge l’efecte de la marea.
• Reconèixer la marea alta i la marea baixa.
• Recordar el nom dels nou planetes del Sistema Solar en l’ordre de proximitat al Sol.
• Representar un eclipsi solar fent servir models.
• Confeccionar amb paper una representació del cel de nit.
• Representar gràficament constel·lacions imaginàries, a partir de punts donats.
• Conèixer el nom d’algunes constel·lacions.
• Observar l’entorn i reconèixer representacions simbòliques d’estels.
• Observar com és el vestit que porten els astronautes.
• Observar com és una ciutat de l’espai.
• Buscar informació sobre el projecte de ciutat espacial europeu i esbrinar quin sentit pot tenir un projecte així.
PROJECTE D’ÚS DE LA LLENGUA : “LA FRASE ENIGMÀTICA DEL MES”
Objectius parcials:
- Habituar-se a parlar en català en situacions lúdiques.
- Incrementar el lèxic, consolidar l’ortografia de les paraules, produir sons amb més claredat i definició a través del joc i de les endevinalles .
- Realitzar un treball d’ús de la llengua Catalana i de socialització en un context no formal (fora de les aules) on hi pot participar tota la comunitat educativa: els/les alumnes, el professorat, els pares, mares o tutors, els monitors, les cuineres, el conserge...
Materials:
- La frase enigmàtica del mes
- Cartolines, paper d’embalar, retoladors
- Plastificacions
- Un espai a l’entrada del centre escolar que sigui visible per tothom.
- Una caixa per recollir totes les respostes dels concursants.
Desenvolupament:
- Fer un recull de endevinalles o frases enigma.
- Realitzar un mural on hi escriurem en gran una frase enigma cada mes.
- Penjar aquest mural en un lloc visible a l’entrada del centre escolar.
- A través de les tutories explicar el funcionalment del joc a tots els alumnes i sectors de la comunitat educativa.
- Desenvolupament autònom del joc: cada membre de la comunitat educativa que sap la resposta a l’enigma del mes l’ escriurà en un paper i la dipositarà en una caixa pensada per recollir aquesta tasca.
- Al final del mes es miraran les respostes i s’escriurà el nom o els noms de les persones que ho han encertat.
Seguiment:
- El seguiment de l’activitat és directe per part de la coordinadora LIC.
- És una activitat lúdica amb continguts curriculars.
Avaluació:
- L’avaluació serà la bona acollida i esdevenir de l’activitat. I la valoració que en faci el professorat i la comunitat educativa.
Implantació:
- Al segon trimestre del curs 2008-09.
Extrapolació:
- S’espera augmentin els graus d’excel·lència de l’alumnat en usos i qualitat de la llengua que van adquirint.
Les frases enigmàtiques del curs 09-10
Octubre
De quatre corredors d’atletisme se sap que en Carles ha arribat immediatament darrere d’en Blai i en David ha arribat entre l’Anton i en Carles.
Troba quin és l’ordre d’arribada.
Novembre
Si vuit-centes gallines ponen vuit-cents ous en vuit dies, quants ous podran quatre-centes gallines en quatre dies?
Jocs de llengua en equip
Objectius parcials:
- Habituar-se a enraonar en català entre companys en situacions lúdiques.
- Incrementar el lèxic, consolidar l’ortografia de les paraules, produir sons amb més claredat i definició a través del joc.
- Adquirir pautes de treball en equip i de socialització amb els companys de l’aula.
Materials:
- Els jocs
- Cartolines
- Plastificacions
- Capses i sobres de classificació i per guardar els jocs
Desenvolupament:
- Agrupar els alumnes de l’aula en grups de 4 o 5 alumnes.
- Repartiment de jocs i de les instruccions dels jocs.
- Desenvolupament autònom de la sessió amb assistència del tutor/a.
- Cada joc dura uns minuts. En cada sessió cada grup juga amb jocs diferents cosa que fa més agradable encara la sessió.
Seguiments:
- El seguiment de l’activitat és directe per part del tutor/a.
- És una activitat molt lúdica amb continguts molt curriculars.
Avaluació:
- L’avaluació serà la bona acollida i esdevenir de l’activitat. I la valoració que en faci el professorat.
Implantació:
- Aquest final de curs experimentalment, per consolidar-la el curs vinent.
Extrapolació:
- S’espera augmentin els graus d’excel·lència de l’alumnat en usos i qualitat de la llengua que van adquirint.
- Habituar-se a enraonar en català entre companys en situacions lúdiques.
- Incrementar el lèxic, consolidar l’ortografia de les paraules, produir sons amb més claredat i definició a través del joc.
- Adquirir pautes de treball en equip i de socialització amb els companys de l’aula.
Materials:
- Els jocs
- Cartolines
- Plastificacions
- Capses i sobres de classificació i per guardar els jocs
Desenvolupament:
- Agrupar els alumnes de l’aula en grups de 4 o 5 alumnes.
- Repartiment de jocs i de les instruccions dels jocs.
- Desenvolupament autònom de la sessió amb assistència del tutor/a.
- Cada joc dura uns minuts. En cada sessió cada grup juga amb jocs diferents cosa que fa més agradable encara la sessió.
Seguiments:
- El seguiment de l’activitat és directe per part del tutor/a.
- És una activitat molt lúdica amb continguts molt curriculars.
Avaluació:
- L’avaluació serà la bona acollida i esdevenir de l’activitat. I la valoració que en faci el professorat.
Implantació:
- Aquest final de curs experimentalment, per consolidar-la el curs vinent.
Extrapolació:
- S’espera augmentin els graus d’excel·lència de l’alumnat en usos i qualitat de la llengua que van adquirint.
Atenció a les necessitats educatives de l'alumnat.
Atenció a l'alumnat nouvingut
Es considera alumne/a nouvingut aquell alumne/a de nova incorporació al sistema educatiu de Catalunya en els vint-i-quatre mesos darrers.
Davant el xoc emocional que en aquest alumnat pot representar l’arribada a un entorn social icultural completament nou, el centre ha de preveure mesures específiques per tal que puguisentir-se ben acollit i percebre el respecte de la comunitat educativa envers la seva llengua icultura. Cal organitzar els recursos i estratègies adequades perquè, al més ràpidamentpossible, pugui seguir amb normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit
escolar o social.
El centre ha de donar una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la llengua,l’accés al currículum comú i els processos de socialització d’aquest alumnat, i establir els criteris metodològics i els materials curriculars que facilitin la integració a les aules ordinàries des del primer moment.
Correspon al tutor o tutora del grup i al coordinador o coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives d’aquest alumnat, així com els trets bàsics de les formes organitzatives i els criteris metodològics que es considerin més apropiats.
3.4.1. Acollida i integració
L’acollida i la integració escolar de tot l’alumnat ha de ser una de les primeres responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi treballen.
Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa a l’alumnat nouvingut, al centre educatiu ha de:
• Proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema escolar a
Catalunya: funcionament del centre, tractament i ús de les llengües, recursos a l’abast,
tant al centre com a l'entorn, possibilitat de sol·licitud d’ajuts, procés d’integració
escolar i social de l’alumne/a al centre, assoliment dels aprenentatges…
• Garantir una comunicació eficient amb la família, per tal de copsar les necessitats de
l’alumne/a (físiques, afectives, emocionals, cognitives, socials…). El centre pot utilitzar el servei de traducció i sol·licitar la presència d’un traductor/intèrpret quan l’alumne/a i la seva família desconeguin les dues llengües oficials a Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup.
A la web del Departament d’Educació hi ha una llista actualitzada d’entitats i
professionals que proporcionen serveis de traducció i d’interpretació. La petició del
servei s’ha de fer directament a les entitats i professionals enumerats a la llista i ha de tenir el vistiplau del director o directora del centre. Els centres educatius disposen d’unespai web que el Departament ha habilitat al portal XTEC amb informació seleccionada i actualitzada sobre aquesta temàtica:
• Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a utilitzant la llengua familiar o d’escolarització prèvia,
en la mesura que sigui possible.
• Vetllar per una correcta adscripció de curs i grup, preferentment al nivell que correspon
a l’edat cronològica o a un curs inferior com a màxim.
• Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent.
• Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos
migratoris i reforçar la tutoria per potenciar l’autoestima i proporcionar l’orientació
escolar i/o laboral necessària.
Aula d'acollida
L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre. Ha de permetre una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les àrees en les millors condicions possibles.
És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en aquelles àrees que l’alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l’assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges
normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.
Pel caràcter obert de l’aula els alumnes han de poder incorporar-s’hi en qualsevol moment delcurs, i també s’ha de poder decidir la reincorporació d’un alumne o alumna a l’aula ordinària en el moment que es consideri més adient.
El nombre de mestres que intervé a l’aula ha de ser reduït.
El recurs "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altrescaracterístiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades. Es recomana que el nombre màxim d’alumnat que treballa simultàniament en cada grup se situï a l’entorn dels 10 alumnes. És important recordar que l’usuari habitual de l’aula d’acollida ha de ser l’alumnat nouvingut que s’ha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del tercer curs d’educació primària.
El professorat ha de tenir experiència docent i domini de les tecnologies de la informació i la comunicació. D’entre aquest professorat el director/a del centre nomenarà el tutor o tutora responsable. Es preveu un assessorament i un pla de formació específic per al professorat.
El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de l’alumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat que assisteix durant una part del seu horari escolar a l’aula d’acollida i per la coordinació, a aquests efectes, amb el tutor o tutora d’aquesta aula.
Adaptacions del currículum per a l'alumnat nouvingut
L’aprenentatge de la llengua de l’escola és una de les primeres necessitats de l’alumnat que,sense conèixer-la, s’incorpora als centres educatius de Catalunya. Per això, a més de les activitats docents dedicades directament a l’ensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne l’aprenentatge.
L’especificitat del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat, sovint incorporat durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat d’edats, procedències i processos d’escolarització previs i especialment el fet de compartir el temps escolar entre l’aula d’acollida o altres estructures de suport i l’aula ordinària, fa necessària l’elaboració d’un pla individualitzat.
Vegeu el protocol orientatiu al model "Elaboració de plans individualitzats per a l'alumnat nouvingut en l'etapa d'educació primària".
Aquest document ha de recollir la informació obtinguda amb l’avaluació inicial de l’alumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives a treballar i ha d’establir els mecanismes de planificació, seguiment i avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha de permetre incorporar-se plenament, al més aviat possible, a la dinàmica habitual del seu grup classe de referència. I tot això s’ha de fer tenint en compte la diversitat de l’alumnat i la corresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge i l'aplicació de criteris de coherència pel que fa a la planificació curricular de les àrees o matèries
Els plans individualitzats han d’explicitar les característiques o situació de l’alumnat, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaçaments en què es durà a terme, així com els criteris per al seguiment i l’avaluació dels aprenentatges d’aquest alumnat. Cal preveure la dotació dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per a aquell alumnat amb una escolarització prèvia deficient.
Avaluació de l'alumnat nouvingut
L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat nouvingut s’ha de dur a terme enrelació amb els objectius del seu pla individualitzat o les adaptacions realitzades del currículum.
L’avaluació ha de ser contínua, amb observació sistemàtica i visió global del seu progrés d’aprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les àrees.
. Professorat tutor de l'aula d'acollida
El tutor/a de l’aula d’acollida ha de ser el referent més clar per a l’alumnat nouvingut, però la resposta que s’ofereix a aquest alumnat per a la seva plena integració al centre és responsabilitat de tota la comunitat educativa.
El tutor/a de l'aula d’acollida ha de tenir preferentment destinació definitiva al centre.
Excepcionalment, la designació pot recaure en un mestre/a o professor/a amb destinació provisional o interí, a proposta de la direcció del centre.
La jornada lectiva del tutor o tutora de l’aula d’acollida es dedicarà fonamentalment a la docència amb l’alumnat nouvingut.
El tutor de l’aula d’acollida ha de dur a terme les funcions següents:
• Coordinar l’avaluació inicial i col·laborar en l’elaboració del plans individualitzats i, si
escau, de les adaptacions curriculars, d’acord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procés d’ensenyament i aprenentatge.
• Gestionar l’aula d’acollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqüències
d’aprenentatge, aplicar les metodologies més adequades i avaluar processos i
resultats.
• Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a l’adquisició de la llengua.
• Facilitar, en la mesura que sigui possible, l’accés de l’alumnat nouvingut al currículum
ordinari.
• Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de referència.
• Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en el procés
educatiu de l’alumnat nouvingut.
• Coordinar-se amb el coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del
centre i amb els professionals especialistes (LIC, EAP…).
• Participar en les reunions dels equips docents, comissions d’avaluació…, per coordinar
actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi d’assegurar la coherència educativa.
. Incorporació d'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers
La incorporació dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers en qualsevol dels cursos de l’educació primària es realitzarà tenint com a referents la seva edat i els coneixements i les possibilitats de progrés que el centre observi en el procés d’acollida.
Atenció a l'alumnat que pateix malalties prolongades
L'atenció educativa als infants o joves que no poden seguir temporalment els estudis en el seu
centre educatiu, es realitza a les aules hospitalàries dels hospitals generals amb llits de pediatria, on se’ls oferiran activitats específiques adaptades al seu estat clínic i al temps d'estada.
L'objectiu és fomentar el desenvolupament integral, donar continuïtat al procés d'aprenentatge i facilitar el retorn a l'escola un cop hagin rebut l'alta mèdica.
Així mateix, en els períodes de convalescència superiors als 30 dies, l'alumne/a podrà rebre atenció educativa al domicili familiar. En aquest supòsit caldrà garantir que el tutor o tutora del centre on està matriculat faci el seguiment de la seva evolució.
La Resolució EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC núm. 5029, de 14.12.2007), aprova
les instruccions per establir el procediment per tal que l'alumnat que pateix malalties
prolongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part de professorat del Departament d'Educació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)